ELS ANIMALS
EL TIGRE
El tigre
és un mamífer de la família dels felins, dels quatre «grans felins» del gènere PANTHERA. Els tigres són depredadors carnívors. El tigre de Bengala és la subespècie més comuna de tigre, constituint aproximadament el 80% de la població de tigres, es troba a Bangladesh, Bhutan, Myanmar, Nepal i l'Índia. És una espècie en perill d'extinció; a Àsia només queden uns 3.200 tigres en c
omparació amb els 100.000 que n'hi havia fa vint anys.
EL LLEO
El tigre
és un mamífer de la família dels felins, dels quatre «grans felins» del gènere PANTHERA. Els tigres són depredadors carnívors. El tigre de Bengala és la subespècie més comuna de tigre, constituint aproximadament el 80% de la població de tigres, es troba a Bangladesh, Bhutan, Myanmar, Nepal i l'Índia. És una espècie en perill d'extinció; a Àsia només queden uns 3.200 tigres en c
omparació amb els 100.000 que n'hi havia fa vint anys.
EL LLEO
(Panthera leo) és un mamífer carnívor de la família dels fèlids i una de les quatre feres del gènere Panthera. Els mascles excepcionalment grans arriben a 250 kg de pes,[1] cosa que en fa el segon fèlid vivent més gran després del tigre. Els lleons salvatges viuen a l'Àfrica subsahariana i a Àsia, amb una població en perill greual nord-oest de l'Índia, havent desaparegut del nord d'Àfrica, el Pròxim Orient i l'oest d'Àsia en temps històrics. Fins a finals del Plistocè, fa aproximadament 10.000 anys, el lleó fou el mamífer terrestre gran més estès després dels humans. La seva distribució cobria la majoria d'Àfrica, gran part d'Euràsia, des de l'oest d'Europa fins a l'Índia i a Amèrica, des del Yukon fins al Perú.
Si sobreviuen a les dificultats de la infància, les lleones que viuen en un hàbitat segur com ara el Parc Nacional Kruger poden arribar sovint a l'edat de 12-14 anys, mentre que els lleons rarament en viuen més de 8.[2]Tanmateix, es coneixen casos de lleones que han viscut fins a vint anys en estat salvatge. En captivitat, tant els mascles com les femelles poden viure més de 20 anys. Solen viure en sabanes i herbassars, tot i que poden entrar en zones arbustoses i boscoses. Els lleons són animals especialment socials en comparació amb altres
EL PERIQUILLO
es considerada la obra cumbre del escritor mexicano José Joaquín Fernández de Lizardi, publicada por primera ocasión en 1816, durante la guerra de Independencia de México.1
A Lizardi se lo ha reconocido como el precursor de la literatura romántica en México, un autor producto de la Ilustración y de naturaleza rebelde. Publicó uno de los primeros periódicos del México insurgente, al cual tituló con lo que después sería su seudónimo, «El Pensador Mexicano»; la imprenta fue clausurada por el gobierno virreinal con la acusación de que estimulaba perniciosamente la imaginación de sus lectores y podía causar otra rebelión en la Nueva España.
La novela es una obra satírica sobre un personaje pintoresco de origen popular, Pedro Sarmiento, alias «el Periquillo Sarniento», sus venturas y desventuras, su vida y su muerte, todo lo cual transcurre a finales de la dominación española en México. La novela tiene un elevado valor testimonial, y según el escritor y filósofo español Fernando Savater: «En el fondo, los malos y malditos de esta novela contribuyen a divertirnos y entretenernos».
Sus tres primeros tomos aparecieron en 1817, mientras que el cuarto fue censurado por criticar la esclavitud. No se publicaron completos hasta 1830, ya muerto Lizardi, pues durante el virreinato estaba prohibido leer ciertas obras de ficción (aunque circulaban clandestinas), porque se consideraba que fomentaban un uso «ocioso» de la imaginación y el pensamiento, y en especial por su repercusión en la crítica social.
El Periquillo Sarniento, en fin, es una novela que muestra el folclore y las tradiciones mexicanas, las picardías de este pintoresco personaje, y el apogeo colonial mexicano.
EL CONILL
són un grup de mamífers de la família dels lepòrids que no es correspon amb cap tàxon en particular. El terme «conill» és un nom comú i els animals que s'anomenen «conills» es reparteixen en deu gèneres diferents (tots els de la família Leporidae tret de Lepus).
En general, els conills són animals petits que no superen el mig metre, amb una cua molt curta i unes orelles molt llargues. Tenen unes potents potes posteriors que utilitzen per desplaçar-se corrent i saltant. Són exclusivament herbívors i utilitzen el seu fi olfacte i els seus bigotis per buscar aliment.
Tot i que n'existeixen molts en estat salvatge, algunes varietats de conill han estat adoptades pels humans com a animal de granja, com a aliment, o com a animal de companyia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada